T’has preguntat mai com la solitud pot influir en la salut d’una persona gran? No parlem només d’una sensació trista o passatgera, sinó d’un estat emocional profund que pot tenir conseqüències físiques i mentals reals. A T’acompanya, ens interessa explorar com la solitud —especialment la no desitjada— es pot convertir en un factor de risc per al benestar de les persones grans.

La societat actual, amb el seu ritme accelerat i la tendència a l’individualisme, ha deixat moltes persones grans aïllades. La pèrdua d’amics, familiars, o el canvi de rol social després de la jubilació són algunes de les causes més freqüents. Però, més enllà de l’emoció, què ens diu la ciència?

Diversos estudis apunten que les persones grans que viuen en solitud —especialment quan aquesta és no volguda— presenten una major probabilitat de desenvolupar problemes de salut mental. L’ansietat, la tristesa crònica i, sobretot, la depressió, apareixen amb més freqüència en aquest col·lectiu.

A més, hi ha evidència que la solitud pot afectar la memòria i la funció cognitiva. Quan una persona gran no té amb qui parlar o compartir pensaments, el seu cervell rep menys estímuls. Això pot afavorir el deteriorament cognitiu i incrementar el risc de desenvolupar malalties com la demència o l’Alzheimer. El cervell, com qualsevol altre òrgan, necessita exercici i relacions socials per mantenir-se actiu i sa.

La salut física també en pateix les conseqüències

És sorprenent saber que la solitud no només afecta la ment, sinó també el cos. Investigacions recents assenyalen que les persones grans que se senten soles tenen més risc de patir malalties cardiovasculars, hipertensió arterial i fins i tot trastorns del sistema immunitari.

Aquestes persones poden mostrar un augment dels nivells de cortisol, l’anomenada “hormona de l’estrès”, la qual cosa pot afavorir processos inflamatoris i debilitar les defenses naturals del cos. A la pràctica, això significa que poden emmalaltir amb més facilitat i recuperar-se més lentament.

Un altre aspecte preocupant és la relació entre la solitud i la mobilitat. Persones que se senten soles solen ser menys actives, surten menys de casa i practiquen menys exercici físic. Això pot derivar en una pèrdua de força muscular, equilibri i autonomia, creant un cercle viciós d’aïllament i deteriorament físic.

Solitud i risc de mort prematura

Tot i que encara existeixen discrepàncies en la comunitat científica, cada vegada hi ha més consens que la solitud crònica pot incrementar el risc de mort prematura. Algunes anàlisis comparen aquest risc amb el que suposa fumar o tenir obesitat. Això no vol dir que estar sol et porti directament a la malaltia o a la mort, però sí que pot afavorir condicions que, a llarg termini, acaben passant factura.

Val a dir que no totes les persones grans que viuen soles se senten soles, i viceversa. La solitud no és només una qüestió de quantitat de companyia, sinó de qualitat en les relacions. Una persona pot tenir contacte amb altres, però sentir-se profundament desconnectada i invisible.

Què podem fer com a societat?

La bona notícia és que hi ha maneres de prevenir i alleujar la solitud en les persones grans:

  • Fomentar el contacte intergeneracional: Els programes que connecten joves amb gent gran tenen beneficis per a totes dues parts. Ajuden a trencar prejudicis i a crear vincles positius.
  • Oferir espais comunitaris actius: Tallers, clubs de lectura, caminades en grup o activitats culturals són una gran manera d’afavorir la participació i la connexió.
  • Acompanyament emocional i psicològic: No totes les persones poden o volen participar en grups. En aquests casos, un acompanyament individual —emocional, social o terapèutic— pot marcar la diferència.
  • Tecnologia per connectar: Les videotrucades, aplicacions amigables o grups en línia poden ajudar a mantenir els vincles familiars i socials, especialment quan hi ha dificultats per sortir de casa.
  • Activitat física i mental: Tallers, passejades o exercicis de memòria per mantenir el cos i la ment en forma, fan un canvi significatiu.

Conclusió: la solitud importa, i molt

La solitud no és només un sentiment: és una condició que pot afectar profundament la salut de les persones grans. No podem permetre que sigui ignorada o normalitzada. En una societat que sovint invisibilitza la vellesa, posar la mirada en les seves emocions i benestar és una forma de justícia i de cura col·lectiva.

A T’acompanya, treballem cada dia per posar l’acompanyament al centre. Perquè creiem que ningú hauria de viure la seva etapa final sentint-se sol. Tots i totes tenim un paper en fer que l’envelliment sigui digne, actiu i, sobretot, compartit.