Sara Pino Quan pensem en tecnologia, el primer que ens ve al cap potser són els joves, els mòbils intel·ligents, les xarxes socials o els assistents de veu. Però… i si ens aturéssim a pensar com aquesta mateixa tecnologia podria millorar la vida de les persones grans? A T’acompanya estem convençuts que, si es dissenya pensant en les seves necessitats reals, la tecnologia pot ser una gran aliada per a una vellesa més segura, més autònoma i més feliç. Durant els darrers anys, hem vist un gran avenç en el que anomenem “tecnologia socialment útil”: eines digitals que poden respondre a problemes concrets com la solitud, la dependència, les caigudes a casa o la manca d’estimulació cognitiva. Però perquè siguin realment útils, aquestes solucions han de ser senzilles, accessibles i, sobretot, pensades des del respecte i la comprensió cap a aquest col·lectiu.
Quines necessitats poden cobrir les noves tecnologies?
En general, les necessitats de les persones grans es poden agrupar en quatre grans àrees:
- Seguretat física:
Moltes persones grans viuen soles, i això pot comportar risc en cas de caiguda, robatori o emergència sanitària. Avui dia existeixen sistemes de detecció de caigudes que envien automàticament una alerta a familiars o serveis d’assistència. També hi ha detectors de fum i gas, càmeres de seguretat domèstiques o dispositius de localització GPS per a persones amb deteriorament cognitiu. - Autonomia i confort al domicili:
No es tracta només de “sobreviure” a casa, sinó de viure-hi bé. Dispositius com persianes automàtiques, llums amb sensors de moviment, termòstats intel·ligents o sistemes de control per veu poden facilitar molt el dia a dia. Són petites ajudes que permeten conservar l’autonomia sense necessitat de recórrer contínuament a una altra persona. - Salut i benestar emocional:
La teleassistència i la telemedicina han demostrat ser molt útils, especialment en zones rurals o per a persones amb mobilitat reduïda. Amb una tauleta o un telèfon intel·ligent, es poden fer videotrucades amb metges, rebre recordatoris per prendre la medicació o fins i tot fer exercicis dirigits des de casa. A més, hi ha aplicacions per entrenar la memòria, controlar el son o practicar la respiració conscient. - Companyia i entretenimen: El benestar emocional és tan important com el físic. Jocs interactius, grups virtuals de lectura, classes de cuina per videoconferència o aplicacions de realitat virtual que permeten “viatjar” a llocs llunyans des del sofà. Aquestes propostes poden alleujar la solitud i mantenir activa la ment. A més, mantenir el contacte amb la família mitjançant videotrucades, fotos o missatges de veu pot marcar una gran diferència en l’estat d’ànim d’una persona gran.
Els reptes que no podem ignorar
Tot i els molts avantatges, no podem oblidar les dificultats reals:
- Bretxa digital: No totes les persones grans tenen accés a la tecnologia ni coneixements per utilitzar-la. Moltes vegades necessiten acompanyament per fer-la servir o adaptar els dispositius a les seves capacitats.
- Rebuig inicial o por: És habitual sentir frases com “jo no en sé”, “em fa por tocar res” o “això no és per mi”. Cal tenir paciència, oferir formació i reforçar la confiança en què sí que poden aprendre, a poc a poc.
- Preu i manteniment: Alguns dispositius tenen un cost inicial elevat, i el manteniment pot ser complicat. És clau que les institucions públiques i privades facilitin solucions assequibles i adaptades.
- Privacitat i dependència: Cal assegurar que les dades siguin protegides i que la tecnologia no substitueixi el tracte humà, sinó que l’enriqueixi. L’objectiu no és que la persona gran depengui d’un dispositiu, sinó que aquest li doni suport per ser més lliure.
La clau? Humanitzar la tecnologia
La tecnologia no ha de ser freda, ni distant. Ha de ser una eina al servei de la persona. Quan es crea pensant en la realitat quotidiana dels nostres avis i àvies, pot ajudar-los a recuperar part d’allò que creien perdut: la confiança, l’autonomia, la connexió amb el món. Des de T’acompanya, no només acompanyem físicament, sinó també emocionalment i digitalment. Assessorem famílies que volen incorporar tecnologia a la vida dels seus éssers estimats d’una forma senzilla i personalitzada. Perquè no es tracta només d’instal·lar un dispositiu, sinó d’explicar-lo, adaptar-lo i assegurar que la persona se senti còmoda i tranquil·la usant-lo.
Conclusió
La tecnologia ben aplicada pot ser una font d’esperança. Ens ajuda a garantir que les persones grans visquin millor, més segures, més connectades i més acompanyades. Però això només serà possible si unim esforços: famílies, professionals, dissenyadors i administracions. Hem d’escoltar què necessiten les persones grans, respectar el seu ritme i no imposar res. Quan la tecnologia es posa al servei de la persona —i no a l’inrevés—, és quan realment es converteix en una eina de futur, també per a les generacions que ja han viscut molt i encara tenen molt a oferir